L'impacte dels canvis d'estació en el cos
La fluctuació de les temperatures estacionals afecta significativament les concentracions d'al·lèrgens a l'aire i la salut respiratòria. A mesura que augmenten les temperatures durant els períodes de transició, les plantes entren en cicles reproductius accelerats, cosa que comporta un augment de la producció de pol·len, especialment de bedoll, ambrosia i espècies de gramínies. Alhora, les condicions més càlides creen hàbitats ideals per als àcars de la pols (espècies de Dermatophagoides), amb poblacions que prosperen en nivells d'humitat superiors al 50% i temperatures entre 20 i 25 °C. Aquestes partícules biològiques, quan s'inhalen, desencadenen reaccions d'hipersensibilitat mediades per la immunoglobulina E (IgE) en individus predisposats, que es manifesten com a rinitis al·lèrgica caracteritzada per congestió nasal, rinorrea i esternuts, o hiperresponsivitat bronquial més greu observada en les exacerbacions de l'asma.
A més, els reptes termorreguladors bruscos causats per les variacions ràpides de temperatura indueixen un estrès fisiològic a l'epiteli respiratori. La mucosa nasal, que normalment es manté a 34-36 °C, experimenta vasoconstricció durant l'exposició al fred i vasodilatació en períodes càlids, cosa que compromet els mecanismes d'aclariment mucociliar. Aquest estrès tèrmic redueix la producció d'immunoglobulina secretora A (sIgA) fins a un 40% segons estudis climatològics, debilitant substancialment la defensa immunològica de primera línia de les vies respiratòries. La vulnerabilitat epitelial resultant crea condicions òptimes per a la patogènesi viral: els rinovirus demostren taxes de replicació millorades en les vies nasals més fredes (33-35 °C en comparació amb la temperatura corporal central), mentre que els virions de la grip mantenen una major estabilitat ambiental en aire fred de baixa humitat. Aquests factors combinats eleven els riscos poblacionals d'infeccions de les vies respiratòries superiors aproximadament un 30% durant les temporades de transició, afectant especialment les poblacions pediàtriques i geriàtriques amb una immunitat mucosa menys resistent.
Les fluctuacions estacionals de temperatura poden afectar significativament la funció cardiovascular alterant els patrons de constricció i dilatació dels vasos sanguinis, cosa que provoca nivells de pressió arterial inestables. Durant els períodes meteorològics de transició, els canvis bruscos en les temperatures ambientals desencadenen ajustaments repetits en el to vascular a mesura que el cos intenta mantenir l'equilibri tèrmic. Aquest estrès fisiològic afecta de manera desproporcionada les persones amb afeccions preexistents com la hipertensió (pressió arterial crònicament elevada) i la malaltia coronària (flux sanguini deteriorat al múscul cardíac).
La inestabilitat de la pressió arterial exerceix una pressió addicional sobre el sistema cardiovascular, obligant el cor a treballar més per fer circular la sang de manera eficaç. Per a les poblacions vulnerables, aquesta demanda augmentada pot superar la funció cardíaca compromesa, augmentant substancialment el risc de complicacions cardiovasculars agudes. Aquestes poden incloure angina de pit (subministrament d'oxigen reduït que causa dolor al pit) i infart de miocardi (bloqueig complet del flux sanguini coronari que provoca danys al teixit cardíac). Els estudis mèdics indiquen que aquesta inestabilitat hemodinàmica impulsada per la temperatura contribueix a un augment del 20-30% de les emergències cardiovasculars durant les transicions estacionals, especialment entre pacients ancians i aquells amb malalties cròniques mal gestionades.
Els canvis estacionals de temperatura i humitat poden afectar temporalment la funció immunitària del cos. Com que el sistema immunitari necessita temps per adaptar-se a les condicions ambientals canviants, aquest període d'adaptació crea una finestra de vulnerabilitat. Si s'exposa a patògens com virus o bacteris durant aquesta fase, les defenses del cos es poden debilitar, augmentant la probabilitat d'infeccions com ara refredats, grip o malalties respiratòries. Els adults grans, els nens petits i les persones amb malalties cròniques són particularment susceptibles durant les transicions estacionals a causa de les seves respostes immunitàries menys resistents.
Prevenció i tractament de malalties comunes durant els canvis estacionals
Malalties respiratòries
1. Reforçar les mesures de protecció
Durant els períodes d'alta concentració de pol·len, intenta reduir les sortides. Si necessites sortir, porta equips de protecció com ara mascaretes i ulleres per evitar el contacte amb al·lèrgens.
2. Mantingueu net l'aire de casa vostra
Obriu les finestres regularment per ventilar, utilitzeu un purificador d'aire per filtrar els al·lèrgens de l'aire i manteniu net l'aire interior.
3. Millora la immunitat
Millora la immunitat del teu cos i redueix el risc d'infeccions respiratòries menjant una dieta adequada, fent exercici moderat i dormint prou.
Malaltia cardiovascular
1. Controlar la pressió arterial
Durant el canvi d'estació, controleu la pressió arterial regularment per estar al corrent dels canvis en la pressió arterial. Si la pressió arterial fluctua molt, busqueu atenció mèdica de manera oportuna i ajusteu la dosi dels fàrmacs antihipertensius sota la supervisió d'un metge.
2. Mantenir calent
Afegiu la roba a temps segons els canvis meteorològics per evitar la constricció dels vasos sanguinis a causa del fred i augmentar la càrrega sobre el cor.
3. Menja correctament
Controlar la ingesta de sal i menjar més aliments rics en potassi, calci, magnesi i altres minerals, com ara plàtans, espinacs, llet, etc., pot ajudar a mantenir una pressió arterial estable.
Malalties al·lèrgiques
1. Eviteu el contacte amb al·lèrgens
Entén els teus al·lèrgens i intenta evitar el contacte. Per exemple, si ets al·lèrgic al pol·len, redueix el temps que passes a l'aire lliure durant la temporada de pol·len.
2. Prevenció i tractament de drogues
Sota la supervisió d'un metge, utilitzeu medicaments antial·lèrgics de manera raonable per alleujar els símptomes al·lèrgics. En cas de reaccions al·lèrgiques greus, consulteu un metge a temps.
Data de publicació: 18 d'abril de 2025