Un nou estudi revela per què la hipoxèmia silenciosa evadeix els sistemes d'alarma del cos?

«Dins de la medicina de cures intensives, la hipoxèmia silenciosa persisteix com un fenomen clínic poc reconegut amb greus implicacions. Caracteritzada per la desaturació d'oxigen sense dispnea proporcional (anomenada "hipòxia silenciosa"), aquesta manifestació paradoxal serveix com a indicador crític d'una insuficiència respiratòria imminent. L'evidència creixent confirma el seu paper com a mecanisme fisiopatològic furtiu, amb un diagnòstic retardat que contribueix a la mortalitat evitable en pneumònia, COVID-19 i afeccions pulmonars cròniques. El New England Journal of Medicine ha destacat recentment aquesta "paradoxa del clínic", en què l'esforç respiratori normal emmascara la privació catastròfica d'oxigen, exigint una vigilància clínica renovada i reformes del protocol de monitorització.»

Què és la hipoxèmia?​

«La hipoxèmia, definida com una deficiència patològica de saturació d'oxigen a la sang arterial (PaO2 < 80 mmHg al nivell del mar en adults), sorgeix quan la pressió parcial cau per sota dels llindars normatius ajustats per edat (Guia de pràctica clínica de l'AARC 2021). Les cohorts d'alt risc mostren perfils fisiopatològics diferents:»

1. Desajustament de ventilació/perfusió: pacients amb pneumònia greu amb infiltrats alveolars que afecten la capacitat de difusió
2. Mecanismes cardiogènics: cohorts d'insuficiència cardíaca esquerra/dreta que presenten edema pulmonar induït per la pressió (PCWP > 18 mmHg)
3. Compromís neuromuscular: poblacions pediàtriques amb musculatura intercostal poc desenvolupada i adults amb disfunció diafragmàtica
4. Exposició crònica: consumidors de tabac que manifesten canvis estructurals pulmonars (emfisema, estadi GOLD ≥2 de la MPOC)
5. Desencadenants iatrogènics: pacients postoperatoris que experimenten depressió respiratòria induïda per opioides (FR <12/min) i atelèctasi

Cal destacar que el 38% dels pacients de cirurgia toràcica desenvolupen hipoxèmia dins de les 24 hores posteriors a l'extubació (dades de reclamacions tancades de l'ASA 2022), cosa que subratlla la necessitat de monitorització contínua de l'oximetria de pols en aquestes poblacions.

Quins són els perills de la hipoxèmia?

Segons les estadístiques clíniques, la taxa de mortalitat dels pacients amb hipoxèmia greu pot arribar al 27% i, en casos més greus, la taxa de mortalitat pot arribar fins i tot a més del 50%. Si no s'intervé a temps en les primeres etapes de la malaltia, és probable que es produeixin conseqüències greus.

• Impacte sobre el cervell: Quan els nivells d'oxigen a la sang baixen (hipoxèmia), el cervell es queda sense oxigen. Això pot desencadenar símptomes immediats com ara mals de cap persistents, marejos sobtats i lapsus de memòria. Si no es tracta, la privació prolongada d'oxigen pot danyar les cèl·lules cerebrals i provocar accidents cerebrovasculars causats per un flux sanguini bloquejat (infart cerebral) o vasos sanguinis trencats (hemorràgia cerebral). El reconeixement precoç d'aquests signes d'alerta és fonamental per prevenir danys neurològics permanents.
• Impacte sobre el cor: Quan el cor no rep prou oxigen, té dificultats per bombar eficaçment. Aquesta sobrecàrrega pot desencadenar signes d'alerta com ara batecs cardíacs ràpids o irregulars, opressió al pit (angina de pit) i fatiga inusual. Amb el temps, la privació d'oxigen no tractada pot debilitar el múscul cardíac, cosa que pot provocar complicacions potencialment mortals com la insuficiència cardíaca, en què el cor no pot satisfer les necessitats del cos.
• Impacte en els pulmons: Els nivells baixos d'oxigen obliguen els pulmons a treballar més per mantenir el ritme. Amb el temps, aquesta tensió pot danyar les vies respiratòries i el teixit pulmonar, augmentant el risc de desenvolupar trastorns respiratoris com la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). En casos greus, la privació prolongada d'oxigen pot fins i tot debilitar el costat dret del cor, ja que té dificultats per bombar sang a través dels pulmons endurits, una afecció coneguda com a cor pulmonale.
• Efectes sobre tot el cos: La manca crònica d'oxigen sobrecarrega tots els òrgans com un cotxe que funciona amb poc combustible. Els ronyons i el fetge es tornen gradualment menys eficients a l'hora de filtrar toxines, mentre que el sistema immunitari s'afebleix, cosa que fa que les infeccions comunes siguin més difícils de combatre. Amb el temps, aquest deute silenciós d'oxigen augmenta els riscos de danys als òrgans i deixa el cos vulnerable a problemes de salut en cascada, des de malalties freqüents fins a cicatrius permanents als òrgans. Això fa que el control precoç del nivell d'oxigen sigui crucial per prevenir complicacions multiorgàniques.

Com determinar si tens hipoxèmia?

Els nivells d'oxigen a la sang són una mesura clau per detectar la deficiència d'oxigen. En individus sans, les lectures normals oscil·len entre el 95% i el 100%. Els nivells entre el 90 i el 94% indiquen una lleu manca d'oxigen, que pot no mostrar símptomes evidents. Una baixada al 80-89% indica una privació moderada d'oxigen, que sovint causa dificultat per respirar o confusió. Les lectures inferiors al 80% representen una emergència greu, en què els òrgans vitals corren el risc de patir danys a causa d'una manca extrema d'oxigen i requereixen atenció mèdica immediata.

Com mantenir una saturació normal d'oxigen a la sang?

• Obriu les finestres per ventilar

Refresca l'aire interior obrint les finestres diàriament per fer circular oxigen fresc. Per obtenir millors resultats, visita periòdicament parcs o zones riques en natura fora de les zones urbanes per respirar profundament i netament que ajudin a recarregar els nivells d'oxigen del teu cos.

• Aeròbic

Les activitats aeròbiques regulars com caminar a pas lleuger, nedar o anar en bicicleta poden augmentar el flux sanguini i la circulació d'oxigen. Trieu opcions de baixa intensitat com ara aeròbic aquàtic o fúting lent si sou novells en l'exercici: aquests entrenaments suaus milloren de manera segura l'aportació d'oxigen alhora que augmenten la resistència amb el temps.

• Oxigenoteràpia domiciliària

Per a les persones amb afeccions respiratòries cròniques que tenen problemes amb nivells baixos d'oxigen, l'ús d'un dispositiu d'oxigen a casa pot ajudar a mantenir una oxigenació adequada. Els metges sovint recomanen començar amb concentradors d'oxigen portàtils durant el son o les activitats diàries; quan s'utilitza segons les indicacions, aquesta teràpia pot millorar els nivells d'energia, reduir la dificultat per respirar i afavorir una millor qualitat del son.